The Charter of Hendaye, multilingual
български – Ceština – Dansk – Deutsch- Eesti keel - Ελληνικά – English – Español – Français- Italiano – Latviešu valoda – Lietuvių kalba – Magyar – Malti- Nederlands – Polski – Português – Română – Slovenčina – Slovenščina – Suomi – Svenska- – Asturianu – Euskera – Català – Occitan
ITALIANO
LA CARTA di HENDAYE
Dichiarazione comune del 23 gennaio 2010
Questa dichiarazione è stata redatta da associazioni di diversi paesi (Francia, Spagna, Italia) che si battono contro i progetti TAV (Treno ad Alta Velocità) che si riuniscono oggi per unire le forze e fare ascoltare la propria voce.
In tutti questi paesi e regioni si sono costituite associazioni e movimenti contrari alla costruzione di nuove linee ferroviarie passeggeri ad AV e linee merci rapide ad alta capacità e di grandi dimensioni.
L’opposizione dovrà quindi superare il quadro locale e diventare europea, perché ritroviamo gli stessi problemi.
Noi, cittadini, associazioni e movimenti provenienti da diversi paesi (Francia, Spagna, Italia) in lotta contro i progetti TAV
Ci rendiamo tutti conto che:
- questi progetti costituiscono per i territori attraversati un disastro ecologico, socio-economico e umano; la distruzione di aree naturali e terreni agricoli, nuovi corridoi di degrado e di inquinamento ambientale con rilevanti conseguenze negative per i residenti locali,
- questi progetti non tengono in considerazione la partecipazione delle popolazioni al processo decisionale; denunciamo l’opacità con la quale agiscono i governi di fronte al profondo dissenso sociale che essi suscitano, e il disprezzo degli argomenti e delle proposte dei cittadini,
- la motivazione ufficiale per la costruzione di queste nuove linee si basa sistematicamente su ipotesi di traffico e di redditività socio-economica false, così come di una sottovalutazione dei costi per una migliore “vendibilità” di progetti il cui valore reale non è stato dimostrato. Numerosi studi hanno dimostrato al contrario l’irrilevanza di questi progetti in termini economici e sociali (Essig relazioni in Gran Bretagna, Bermejo nei Paesi Baschi meridionali, Citec nei Paesi Baschi settentrionali, Brossard 1998 et Ponts et Chaussèes 2003 nel Rodano-Alpi, Quaderni dell’Osservatorio Tecnico della linea Lione – Torino, – organismo italiano -), e le relazioni della Corte dei conti francese e italiana.
- la priorità è data al TAV, cha ha un costo enorme, a scapito del traffico locale e alla manutenzione e sviluppo delle reti ferroviarie esistenti, che non sono né curate né ottimizzate per sviluppare il trasporto merci che permette di servire le economie dei territori e un trasporto pubblico accessibile a tutti.
- mettiamo in discussione l’espansione aberrante del trasporto scatenata dal capitalismo globale che non ha consentito uno sviluppo uniforme locale, ma ha favorito invece la concentrazione abnorme di traffico e la delocalizzazione selvaggia della produzione.
Tutti noi chiediamo:
- alla Commissione europea e al Parlamento europeo, promotori delle politiche dei trasporti dell’Unione europea sulle medie e lunghe distanza, di aprire una riflessione sull’assurdità e la non necessità di grandi infrastrutture (TAV, autostrade, ampliamenti degli aeroporti, super-porti …) e una profonda revisione della strategia dell’Ue in materia di trasporto (TEN-T Trans European Networks – Trasporti).
- ai governi di Francia, Italia e Spagna la cessazione immediata delle attività e dei progetti TAV e l’apertura di un vero dibattito pubblico uniforme a livello europeo sul modello di trasporto, di sviluppo dei territori e sociale che sono alla base dell’incremento incontrollato del TAV.
Noi affermiamo che le soluzioni si possono trovare :
- nell’ammodernamento, manutenzione e ottimizzazione delle linee esistenti, che rappresentano l’alternativa più accettabile dal punto di vista ambientale e un costo finanziario molto inferiore rispetto alla costruzione di nuove linee, soluzioni già proposte nel ” Libro bianco di Delors “,
- nella decrescita dei trasporti connessa ad una profonda trasformazione del modello economico e sociale, dando la priorità alla prossimità e alla rilocalizzazione dell’economia,
- nell’attribuzione in ultima istanza del processo decisionale alle popolazioni direttamente interessate, fondamento della vera democrazia e dell’autonomia locale nei confronti di un modello di sviluppo imposto.
Français
LA CHARTE D’HENDAYE
Déclaration commune du 23 janvier 2010
Cette déclaration a été élaborée par des associations et mouvements de différents Etats membres de l’Union Européenne (France, Espagne, Italie) qui luttent contre la construction de nouvelles lignes ferroviaires LGV (Lignes à Grande Vitesse) et de Lignes dédiées fret rapide à grande capacité, et qui se rassemblent aujourd’hui pour unir leurs forces et mieux faire entendre leurs voix, les problématiques étant partout les mêmes.
L’opposition dépassera donc désormais le cadre local pour devenir européenne.
Nous, citoyens et citoyennes, associations et mouvements de différents états (Italie, France, Espagne) en lutte contre les projets de LGV et de Lignes dédiées fret rapide à grande capacité
Nous constatons tous que :
- ces projets constituent pour les territoires traversés un désastre écologique, socio-économique et humain : destruction de zones naturelles et de terres agricoles, nouveaux couloirs de nuisances et dégradation de l’environnement avec impacts négatifs importants pour les riverains,
- ces projets sont incapables de se traduire en une participation de la population dans les prises de décision. Nous dénonçons l’opacité avec laquelle agissent les gouvernements et les administrations face au profond désaccord social qu’ils suscitent, et leurs mépris des arguments et des propositions des citoyens,
- la justification officielle de la construction de ces nouvelles lignes se fait systématiquement sur des hypothèses de trafics et de rentabilités socio-économiques fausses ainsi qu’une sous-estimation des coûts de réalisation pour mieux « vendre » un projet dont l’utilité réelle n’est pas démontrée ; de nombreuses études ont mis en évidence au contraire la non pertinence de ces projets en termes économiques et sociaux (Rapports Essig en Bretagne, Bermejo au Pays Basque Sud, Citec au Pays Basque Nord, Brossard 1998 et Ponts et Chaussées 2003en Rhône-Alpes, Cahiers de l’Observatoire Technique de la Lyon – Turin en Italie – organisme italien), ainsi que les rapports des Cours des Comptes française et italienne,
- la priorité octroyée aux LGV se fait, avec un coût colossal, au détriment du trafic de proximité et de la priorité au maintien et au développement des réseaux ferroviaires existants, qui ne sont ni entretenus ni optimisés pour développer un transport de fret permettant d’irriguer les territoires et un service public de transport en commun accessible à tous,
- la construction des LGV s’inscrit dans une recherche perpétuelle de création de grandes infrastructures (autoroutes, agrandissement des aéroports, super-ports…) et est contraire à la notion de développement durable. Nous contestons l’expansion aberrante des transports déchaînée par le capitalisme globalisé qui ne permet pas un développement local uniforme, mais au contraire favorise la concentration anormale des trafics et des productions et la délocalisation sauvage.
Nous demandons tous :
- à la Commission Européenne et au Parlement Européen en tant que moteurs des politiques des transports à moyenne et longue distance au niveau de l’Union Européenne, l’ouverture d’une réflexion sur l’absurdité et la non-nécessité des grandes infrastructures (LGV, autoroutes, agrandissement des aéroports, super-ports…) et une révision profonde de la stratégie de l’UE relative aux transports européens (TEN-T Trans European Network – Transports).
- aux Gouvernements de la France, de l’Italie et de l’Espagne l’arrêt immédiat des travaux et projets de LGV pour entamer un véritable débat public uniforme à niveau européen sur le modèle de transport, d’aménagement du territoire et de société sous-jacent à ce développement effréné des LGV.
Nous affirmons que des solutions sont à chercher dans :
- la régénération, l’entretien et l’optimisation des voies existantes, qui est la solution alternative la plus acceptable d’un point de vue environnemental, et à un coût financier bien moindre que la construction de nouvelles lignes, et qui correspond à la mise en œuvre en France de l’article 1 de la loi Grenelle Environnement du 3 août 2009 (solution préconisée aussi par le « Livre Blanc de Delors »).
- la décroissance des transports, liée à une transformation profonde du modèle économique et social, en faisant notamment de la proximité et relocalisation de l’économie une priorité,
- la restitution en dernier recours de la capacité de décision aux populations directement concernées, fondement d’une authentique démocratie et autonomie locale face à un modèle de développement imposé.
euskera
2010eko urtarrilaren 23ko adierazpen komuna
Honako adierazpen hau Europar Batasuneko hainbat Estatutan (Frantzia, Espainia, Italia) Abiadura Handiko Trenen linea berrien eta ahalmen handi eta azkarreko merkantzia-lineen eraikuntzaren aurka diharduten hainbat elkarte eta mugimenduk elkarlanean landu dugu, gaur bertan gure indarrak batuz gure ahotsa entzunarazteko, aurrean ditugun arazoak berdinak baitira leku horietan guztietan.
Gure aurkakotasuna, beraz, tokiko markotik Europakora pasa dela esan genezake.
Hemen elkartu garenok, hainbat estatutan (Italia, Frantzia, Espainia) AHTren linea berrien eta ahalmen handi eta azkarreko merkantzia-lineen eraikuntzaren aurka gauden herritar, elkarte eta giza mugimenduok
Honakoa adierazten dugu:
- proiektu horiek zeharkatzen dituzten lurraldeetan, ingurumen, sozio-ekonomia eta gizartearen ikuspuntutik hondamendia besterik ez dakarte: natura inguruneen eta nekazal lurren suntsidura, ingurunearen kalte eta narriadura dakartzaten lerroak, herritarrengan eragin kaltegarriak sortuko dituztenak,
- egitasmo horiek ez dute erabakiak hartzerakoan herritarren parte-hartzea kontuan hartzeko gaitasuna. Gobernuek eta administrazioek proiektu horiek herritarrengan sorrarazten duten aurkakotasun sakonaren aurrean darabilten iluntasuna salatzen dugu eta baita herritarron argumentu eta proposamenekiko agertzen duten erdeinua,
- linea berri horien eraikuntzaren zuribide ofiziala, trafikoa eta errentagarritasun sozio-ekonomikoari dagokionez, sistematikoki hipotesi faltsuen eta eraikuntza-lanen kostuaren gutxiestearen gainean eraiki dute, benetako erabilgarritasuna frogatua ez duen proiektua hobeto “saltzeko” asmoz; azterketa ugarik, ordea (Essig txostena Bretainian, Bermejoren txostena Hego Euskal Herrian, Citec Ipar Euskal Herrian, Brossard 1998 eta Ponts et Chaussées 2003 Rhône-Alpeak, Lyon-Turin linearen inguruko Behatoki Teknikoaren Pleguak, italiar erakundea), bai eta Frantzia eta Italiako Kontu Auzitegien txostenek ere, argi utzi dute ekonomia eta gizartearen ikuspuntutik proiektu horiek ez dutela inongo funtsik,
- AHTri esleitu dioten lehentasuna gastu izugarriaren gainean egin dute, gertuko mugikortasunaren eta jada badiren trenbideen mantentze-lan eta garapenaren kaltetan, lurraldea bere osotasunean barne hartuko lukeen merkantzietarako sarea eta herritar guztion eskura izango den garraio zerbitzu publikoa izan litekeena babestu eta optimizatu gabe,
- AHTen eraikuntza azpiegitura handiak sortzearen etengabeko bide eroan kokatzen da (autopistak, aireportuak handitzea, super-portuak…) eta garapen iraunkorraren aurka doa. Kapitalismo globalizatuak eragin duen garraio-hedapen beldurgarria salatzen dugu, tokiko garapen orekatua galarazteaz gain, funtsik gabeko trafiko eta ekoizpenen kontzentrazioa eta deslokalizazio basatia sustatzen baititu.
Honakoa exijitzen dugu:
- Europako Batzordeari eta Europako Parlamentuari, Europar Batasunaren mailan distantzia ertain eta luzeko garraio-politiken ardura duten heinean, azpiegitura handien zentzugabekeria eta behar ezaren inguruko gogoeta irekitzea (AHT, autopistak, aireportuen handitzea, super-portuak…) eta Europako garraioen inguruan (TEN-T Trans Europe Networks – Europa osoko Garraio Sareak) EBk duen estrategiaren berrazterketa sakona bultzatzea,
- Frantzia, Italia eta Espainiako Gobernuei, AHTren lan eta proiektuak berehala bertan behera uztea, Europa mailan benetako eztabaida publiko uniformea abiarazteko AHTren hedatze neurrigabearen oinarrian dagoen garraio-, lurralde- eta gizarte-ereduaren inguruan.
Irtenbideak honako hauetan bilatu behar direla baieztatzen dugu:
- dauden lineak berritu, mantendu eta optimizatzea, ingurumenaren ikuspuntutik onargarriena litzatekeen bidea izateaz gain, bide berriak eraikitzeak baino askoz ere gastu gutxiago eta Frantzian 2009ko abuztuaren 3ko Ingurumenari buruzko Grenelle legearen 1. artikulua betetzea baitakar (“Delors-en Liburu Zuria” delakoak ere goratua),
- garraioa gutxitzea, ekonomia- eta gizarte-ereduaren eraldaketa sakonari lotuta, gertukotasuna eta ekonomiaren birkokapena lehentasun gisa hartuz,
- azken buruan, azpiegitura hauek zuzenean eragiten dieten herritarrei erabaki ahalmena itzultzea, garapen-eredu inposatuaren aurrean benetako demokrazia eta tokiko autonomiaren bermea dena.
Español
Declaración común del 23 de enero 2010
Esta declaración ha sido elaborada por asociaciones y movimientos de diversos Estados miembro de la Unión Europea (Francia, España, Italia) que luchan contra la construcción de nuevas líneas de Alta Velocidad y líneas de gran capacidad dedicadas al transporte rápido de mercancías, y que se han unido hoy para unir sus fuerzas y hacer oír sus voces con más fuerza, ya que los problemas a que se enfrentan son los mismos en todos esos lugares.
La oposición superará por lo tanto el marco local para hacerse europea.
Nosotros, ciudadanos y ciudadanas, asociaciones y movimientos de distintos estados (Francia, España, Italia), en lucha contra los proyectos de TAV y líneas de gran capadidad para el transporte rápido de mercancías
Confirmamos que:
- estos proyectos constituyen un desastre ecológico, socioeconómico y humano para los territorios que atraviesan: destrucción de espacios naturales y tierras agrícolas, una nueva barrera de efectos nocivos y degradación del medio ambiente, con impactos negativos importantes para sus habitantes;
- estos proyectos son incapaces de traducirse en una participación de la población en los procesos de decisión. Denunciamos la opacidad con que actúan los gobiernos y las administraciones ante el profundo malestar social y su desprecio de los argumentos y las propuestas de los ciudadanos;
- la justificación oficial de la construcción de estas nuevas líneas se construye recurriendo sistemáticamente a hipótesis falsas acerca del tráfico y la rentabilidad socioeconómica, así como a una subestimación de los costos de realización para “vender” mejor un proyecto cuya utilidad real no se ha demostrado; por el contrario, numerosos estudios han probado la no pertinencia de estos proyectos en términos económicos y sociales (Informes Essig en Bretaña, Bermejo en Hego Euskal Herria, Citec en Ipar Euskal Herria, Brossard 1998 y Ponts et Chaussées 2003 en Ródano-Alpes, Cuadernos del Observatorio Técnico de la Lyón-Turin en Italia -organismo italiano-), así como los informes de los Tribunales de Cuentas francés e italiano;
- la prioridad otorgada al TAV se hace, con un coste colosal, en detrimento del tráfico de cercanías y de la prioridad en el mantenimiento y el desarrollo de las redes ferroviarias existentes, que ni se mantienen ni se optimizan para desarrollar un transporte de mercancías que preste un servicio capilar en el territorio y un servicio público de transporte colectivo accesible a todos;
- la construcción del TAV se enmarca en una persecución perpetua de grandes infraestructuras (autopistas, ampliación de aeropuertos, superpuertos…) y es contraria a la noción de desarrollo sostenible. Nos oponemos a la expansión aberrante de los transportes que ha desencadenado el capitalismo global, y que no permite un desarrollo local uniforme sino que, antes bien, favorece la concentración anormal del tráfico y de la producción, y una deslocalización salvaje.
Exigimos:
- a la Comisión Europa y al Parlamento Europeo, en su calidad de promotores en la Unión Europea de las políticas de transportes a media y larga distancia, que se abra una reflexión acerca del absurdo y lo innecesario de las grandes infraestructuras (TAV, autopistas, ampliación de los aeropuertos, superpuertos…) y una revisión a fondo de la estrategia de la UE en cuanto a los transportes europeos (TEN-T, Trans Europe Networks – Redes Transeuropeas de Transportes);
- a los gobiernos francés, italiano y español la detención inmediata de la sobras y los proyectos de TAV para acometer un verdadero debate público uniforme a escala europea sobre el modelo de transporte, de ordenación del territorio y de sociedad que subyacen a este desarrollo desenfrenado de líneas de TAV.
Afirmamos que hay que buscar soluciones en:
- la regeneración, el mantenimiento y la optimización de las líneas existentes, que es la solución alternativa más aceptable desde un punto de vista medioambiental, y a un coste económico mucho menor que la construcción de líneas nuevas, y que corresponde a la puesta en práctica en Francia del artículo 1 de la ley Grenelle de Medio Ambiente del 3 de agosto de 2009 (solución declarada también por el “Libro Blanco de Delors”);
- el decrecimiento de los transportes, unido con una transformación profunda del modelo económico y social, sobre todo otorgando la prioridad a la cercanía y la relocalización de la economía;
- la restitución en última instancia de la capacidad de decisión a las poblaciones directamente afectadas, base de una auténtica democracia y autonomía local frente a un modelo de desarrollo impuesto.
ENGLISH
The Hendaye Charter
Joint Declaration of January 23th, 2010
This declaration was worked out by associations and movements of various Member States of the European Union (France, Spain, Italy) which fight against the construction of new HSR lines (High Speed Railway) and great capacity lines dedicated to fast freight , and which have gathered today to join their forces and to make their voices louder and stronger, since the problems that they are facing are the same everywhere.
The opposition will therefore surpass the local frame to become European.
We, citizens , associations and movements of various states (Italy, France, Spain) in our fight against the projects of HSR and great capacity lines dedicated to fast freight
Confirm that:
- These projects constitute an ecological, socioeconomic and human disaster for the territories they cross: destruction of natural spaces and agricultural lands, a new barrier of harmful effects and degradation of the environment with important negative impacts for the residents;
- These projects are unable to lead to the participation of the population in decision processes.
We denounce the opacity with which the governments and the administrations act before the deep social malaise, and their scorn of the arguments and proposals of the citizens;
- the official justification for the construction of these new lines is constructed systematically resorting to false hypotheses about the traffic and the socioeconomic yield, as well as to an underestimation of the costs of accomplishment in order to “sell” better a project whose real utility has not been demonstrated; on the contrary, numerous studies have proven the non relevance of these projects in economic and social terms (Essig Reports in Britain, Bermejo in Southern Basque Country, Citec in Northern Basque Country, Brossard 1998 and Ponts et Chaussées 2003 in the Rhone-Alps, Cahiers of the Technical Observatory of the Lyon-Turin in Italy – Italian organization), as well as the reports of the French and Italian Courses of Accounts;
- the priority granted to the HSR is done, with a colossal cost, to the detriment of the traffic of proximity and of the priority in the maintenance and development of the existing railway networks, which are neither maintained nor optimized so as to develop a transport of freight that would irrigate the territories and a public service of transport accessible to all;
- The construction of the HSR falls under a perpetual search for great infrastructures (motorways, enlarging of the airports, super-ports…) and is contrary to the concept of sustainable development. We oppose the aberrant expansion of transport provoked by the globalized capitalism, and which does not allow a uniform local development, but on the contrary supports abnormal concentration of the traffics and productions and a wild delocalization.
We demand that:
- the European Commission and the European Parliament as driving force of the transport policies of medium and long distance in the European Union start a reflexion on the nonsense and unnecessary character of these great infrastructures (HSR, motorways, enlarging of the airports, super-ports…) and a major revision of the strategy of the EU as regards European transports (TEN-T, Trans European Networks – Transport);
- the Governments of France, Italy and Spain stop immediately the construction work and projects of HSR to undertake a real uniform public debate on a European scale on the model of transport, territorial planning and organisation of our society that underlie this unrestrained development of HSR lines.
We claim that solutions are to be sought in:
- the regeneration, maintenance and optimization of the existing lines, which is the most acceptable alternative solution from an environmental point of view, and with much lower financial costs than the construction of new lines, and which corresponds to the implementation in France of article 1 of the Grenelle Environmental law of August 3, 2009 (solution also recommended in the “White Book” by Delors);
- the decrease of transports, together with a major transformation of the economic and social model, particularly by giving priority to proximity and to relocalizing the economy;
- the restitution, as a last resort, of the capacity of decision to the most directly affected populations, foundation of an authentic democracy and local autonomy in front of an imposed development model.
DEUTSCH
Allgemeine Erklärung vom 23. Januar 2010
Diese Erklärung ist von Zusammenschliessungen aus verschiedenen Ländern der europäischen Gemeinschaft (Frankreich, Spanien, Italien) ausgearbeitet worden.
Diese Zusammenschliessungen kämpfen gegen den Bau neuer Hochgeschwindigkeitszüge, sowie gegen Bahnstrecken für den Warenschnelltransport.
Wir haben uns heute versammelt, um mit gemeinsamer Kraft laut unsere Kritik zu aüßern, denn die Probleme denen wir gegenüber stehen, betreffen die Länder Frankreich, Spanien und Italien gleichermassen.
Die Opposition muß lokale Grenzen überwinden und europäische Formen annehmen, denn die Probleme sind die selben.
Wir, Bürgerinnen und Bürger, Zusammenschliessungen und Bewegungen der betroffenen Staaten (Italien, Frankreich, Spanien) befinden uns im Kampf gegen den Bau von Hochgeschwindigkeitszügen und wollen darstellen, dass:
-die geplanten Projekte für die betroffenen Regionen eine ökologische, sozio-ökonomische und menschliche Katastrophe darstellen und die Zerstörung von Naturräumen, Landwirtschaftsflächen und Umweltzerstörung schwerwiegenden Folgen für die Bewohner haben;
dass:
-die Bevölkerung bei den Entscheidungsprozessen ausgeschlossen worden ist und wir verurteilen die Unklarheit, mit der die Regierungen und Verwaltungen gegenüber den Bürger agieren und die Missachtung mit denen diese kritischen Argumente und neue Verschläge bearbeitet werden;
dass:
- die offizielle Begründung für den Bau dieser neuen Strecken systematisch auf falschen Behauptungen über die Verkehrsentwicklung und die Wirtschaftlichkeit der Schnellzugsysteme basiert. Die Baukosten für die Schnellzugsysteme werden viel zu gering angesetzt, um die Projekte, deren wirkliche Nützlichkeit bis heute unbelegt ist, besser zu „verkaufen“. Im Gegenteil: zahlreiche Studien haben die wirtschaftliche und gesellschaftliche Nutzlosigkeit bewiesen (Essig- Studie in Großbritanien, Bermejo in den südlichen Baskenländern, Citec in den nördlichen Baskenländern, Brossard 1998 et Ponts et Chaussèes 2003 in Rhônes-Alpes in Frankreich, Dokumente des „Technischen Observatoriums“ der Strecke Lyon-Turin in Italien) sowie die Berichte der französischen und italienischen Rechnungshöfe gezeigt haben;
dass:
- die Prioritäten sind den Schnellzugprojekten vorbehalten, trotz der enormen Kosten und zum Nachteil des Nahzugsverkehrs und der Instandhaltung und Entwicklung bestehender Bahnlinien. Die werden jetzt weder gepflegt noch ausgebaut. Die bestehender Bahnlinien könnten aber lokal besser genutzt werden und mittels öffentlicher Dienstleistung Zugang für alle bieten.
dass:
- wir die abweichende Transportentwicklung des globalen Kapitalismus in Frage stellen, der keine lokale Entwickung unterstützt hat, dafür aber zu einer wilden Produktionsauslagerung und zu einer unkontrollierten Konzentration des Verkehrs geführt hat.
Wir alle fordern:
- von der europäischen Kommission und dem Europa-Parlament, den entscheidenden europäischen Betreibern der Transportpolitik von den absurden und unnötig großen Infrastrukturen (Hochgeschwindingkeitszüge, Autobahnen, Flughäfen, Super-Häfen…) abzusehen. Wir fordern weiterhin ein grundlegendes Umdenken in der Entwickung der Transportfrage (TEN-T, Trans Europe Networks-Transeuropäisches Transport Netz);
- von den Regierungen in Frankreich, Spanien und Italien die sofortige Einstellung der Schnellzugprojekte, um ein faire öffentliche Diskussion bezüglich der Transportentwicklung und der Länderaufteilung zu ermöglichen und vor allen Dingen, unsinnige Projekte wie die Schnellzugprojekte zu stoppen.
Wir behaupten, dass die folgenden Lösungen möglich sind:
- die Überholung, Instandhaltung und Verbesserung bestehender Bahnlinien, was aus ökologischer Sicht due akzeptableste Lösung ist und wesentlich weniger kostet als neue Schnelllinien; Lösung bereits im „Delors Weißbuch“ dargestellt;
- die Abnahme von Trasporten, zusammen mit einer tiefgreifenden Änderung der wirtschaftlichen und gesellschaftlichen Vorstellungen, bei denen insbesondere den Faktoren Nähe und Wiederansiedlung der Ökonomie Priorität eingeräumt werden muß;
- das Zugeständnis der betroffenen Bürger, die in letzter Instanz eine entsprechende Entscheidung treffen müssen, als Basis wirklicher Demokratie und lokaler Autonomie gegenüber einem erzwungenen Entwicklungsmodell.
ASTURIANU
Declaración común del 23 de xineru del 2010
Esta declaración ellaboráron la asociaciones y movimientos d’abondos Estaos miembros de la Unión Europea (Francia, España, Italia) que lluchen pa que nun se faigan más llinies d’Alta Velocidá y llinies de gran capacidá pal tresporte rápidu de mercancía, y que xuntaron güei les fuerces pa que se-yos oiga más fuerte, porque los problemes que tienen son en tolos sitios los mesmos.
Por eso la oposición va superar el marcu local pa facese europea.
Nós, ciudadanos y ciudadanes, asociaciones y movimientos de varios estaos (Francia, España, Italia), en llucha contra los proyectos del TAV y les llinies de gran capacidá pal tresporte rápidu de mercancía
Confirmamos que:
- estos proyectos son una llacería ecolóxica, socioeconómica y humana pal territoriu pel que pasen: estrocen los espacios naturales y la tierra de llabrar, son una muria de coses males y acaben col mediu ambiente, con unes consecuencies permales pa la xente que vive ellí;
- estos proyectos nun son a que la xente participe a la hora de tomar les decisiones. Denunciamos la falta de claridá cola qu’actúen los gobiernos y les alministraciones con munchu malestar social y despreciu a los argumentos y les propuestes de la xente;
- la xustificación oficial pa facer estes llinies nueves faise recurriendo siempre a hipótesis falses del tráficu y la rentabilidá socieconómica, igual qu’hai una estimación baxa de lo que cuesta facelo pa “vender” meyor un proyectu que entá nun demostró la utilidá real; al revés, hai estudios abondos qu’amuesen qu’estos proyectos nun son bonos en términos económicos y sociales (informes Essig en Bretaña, Bermejo en Hego Euskal Herria, Citec en Ipar Euskal Herria, Brossard 1998 y Ponts et Chaussées 2003 en Ródano-Alpes, Cuadernos del Observatorio Técnicu de la Lyón-Turín n’Italia –organismu italianu-), igual que los informes de los Tribunales de Cuentes francés y italianu;
- la prioridá que tien el TAV faise, con un costu pergrande, en contra del tráficu de cercaníes y de la prioridá a la hora de caltener y desenvolver les redes ferroviaries qu’hai, que nin se caltienen nin s’ameyoren pa desenvolver un tresporte de mercancía que dea un serviciu afayaizu nel territoriu y un serviciu públicu de tresporte colectivu accesible pa tol mundu;
- el facer el TAV tien que ver con un procesu p’afitar les grandes infraestructures (autopistes, ampliación d’aeropuertos, superpuertos…) y ye contraria a la idea de desenvolvimientu sustentable. Oponémonos a que s’esparda’l modelu dañín de tresporte que trai’l capitalismu global, y que nun dexa qu’haiga un desenvolvimientu local uniforme, al revés, afala la concentración anormal del tráficu, y de la producción, y una deslocalicación xabaz.
Desiximos:
- a la Comisión Europea y al Parlamentu Européu, na so calidá de promotores na Unión Europea de la política de tresporte de distancia media y llarga, que se reflexone de lo fato y nada necesario que son les grandes infraestructures (TAV, autopistes, amplicaciones d’aeropuertos, superpuertos…) y que s’igue en condiciones una estratexa de la UE pal tresporte européu (TEN-T, Trans Europe Networks – Redes Trenseuropees de Tresporte);
- a los gobiernos frances, italianu y español que s’aparen dafechu les obres y los proyectos del TAV pa qu’haiga un debate públicu de verdá en toa Europa del modelu de tresporte, d’ordenación del territoriu y de sociedá que qu’hai tres d’esi desarrollu allocáu de les llinies del TAV.
Afirmamos qu’hai que buscar soluciones pa:
- Iguar, caltener y ameyorar les llinies qu’hai yá, que ye la solución alternativa meyor dende un puntu de vista medioambiental, y costando muncho menos que facer llinies nueves, que tienen que ver cola puesta en práctica en Francia del artículu 1 de la llei Grenelle de Medio Ambiente del 3 d’agostu del 2009 (solución declarada tamién pol “Llibru Blancu de Delors”);
- que mengüe’l tresporte, amás d’un cambéu fondu del modelu económicu y social, sobremanera priorizando lo cercano y la relocalización de la economía;
- Que se-yos vuelva la capacidá de decidir a la xente afectao directamente, que ye’l pegollu d’una democracia de verdá y una autonomía propia contra un modelu de desenvolvimienu impuestu.
CATALA’
Declaració comuna del 23 de gener 2010
Aquesta declaració ha estat elaborada per associacions i moviments de diversos Estats membre de la Unió Europea (França, Espanya, Itàlia) que lluiten contra la construcció de noves línies d’Alta Velocitat i línies de gran capacitat dedicades al transport ràpid de mercaderies, i que s’han unit avui per a unir les seves forces i fer escoltar les seves veus amb més força, ja que els problemes que s’enfronten són els mateixos en tots aquests llocs.
L’oposició superarà per tant el marc local per a fer-se europea.
Nosaltres, ciutadans i ciutadanes, associacions i moviments de diferents estats (França, Espanya, Itàlia), en lluita contra els projectes de TAV i línies de gran capacitat per al transport ràpid de mercaderies
Confirmem que:
- aquests projectes constituïxen un desastre ecològic, socioeconòmic i humà per als territoris que travessen: destrucció d’espais naturals i terres agrícoles, una nova barrera d’efectes nocius i degradació del medi ambient, amb impactes negatius importants per als seus habitants;
- aquests projectes són incapaços de promoure la participació de la població en els processos de decisió. Denunciem l’opacitat amb què actuen els governs i les administracions davant el profund malestar social i el seu menyspreu dels arguments i les propostes dels ciutadans;
- la justificació oficial de la construcció d’aquestes noves línies es construeix recorrent sistemàticament a hipòtesis falses sobre tràfic i la rendibilitat socioeconòmica, així com a una sobreestimació dels costos de realització per a “vendre” millor un projecte, la utilitat real del qual no s’ha demostrat; per contra, nombrosos estudis han provat la no pertinència d’aquests projectes en termes econòmics i socials (Informis Essig a Bretanya, Bermejo en Hego Euskal Herria , Citec en Ipar Euskal Herria, Brossard 1998 i Ponts et Chaussées 2003 en Ródano-Alps, Quaderns de l’Observatori Tècnic de la Lyón-Turin a Itàlia – organisme italià), així com els informes dels Tribunals de Comptes francès i italià;
- la prioritat atorgada al TAV es fa, amb un cost colossal, en detriment del tràfic de rodalia i de la prioritat en el manteniment i el desenvolupament de les xarxes ferroviàries existents, que ni es mantenen ni s’optimitzen per a desenvolupar un transport de mercaderies que presti un servei capil·lar en el territori i un servei públic de transport col·lectiu accessible a tots;
- la construcció del TAV s’emmarca en una persecució perpètua de grans infraestructures (autopistes, ampliació d’aeroports, súper ports…) i és contrària a la noció de desenvolupament sostenible. Ens oposem a l’expansió aberrant dels transports que ha desencadenat el capitalisme global, i que no permet un desenvolupament local uniforme sinó que, abans bé, afavoreix la concentració anormal del tràfic i de la producció, i una deslocalització salvatge.
- Exigim:
a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en la seva qualitat de promotors en la Unió Europea de les polítiques de transports a mitja i llarga distància, que s’obri una reflexió sobre lo absurd i l’innecessari de les grans infraestructures (TAV, autopistes, ampliació dels aeroports, súper ports…) i una revisió a fons de l’estratègia de la UE en quan als transports europeus (TINGUES-T, Trans Europe Networks – Xarxes Transeuropees de Transports); - als governs francès, italià i espanyol la detenció immediata de les obres i els projectes de TAV per a escometre un veritable debat públic uniforme a escala europea sobre el model de transport d’ordenació del territori i de societats subjacents a aquest desenvolupament desenfrenat de línies de TAV.
Afirmem que cal buscar solucions en:
- la regeneració, el manteniment i l’optimització de les línies existents, que és la solució alternativa més acceptable des d’un punt de vista mediambiental, i a un cost econòmic molt menor que la construcció de línies noves, i que correspon a la posada en pràctica a França de l’article 1 de la llei Grenelle de Mediambient del 3 d’agost de 2009 (solució declarada també pel “Libro Blanco de Delors”);
- el decreixement dels transports, unit amb una transformació profunda del model econòmic i social, sobretot atorgant la prioritat a la proximitat i la relocalització de l’economia
- la restitució en última instància de la capacitat de decisió a les poblacions directament afectades, base d’una autèntica democràcia i autonomia local enfront d’un model de desenvolupament imposat.
OCCITAN
Declaracion comuna dau 23 de genier de 2010
Aquesta declaracion es estat elaborada per deis associacions e movements de diferents Estats membres de l’Union Europenca (França, Espanha, Itàlia) que luchan còntra la construccion de novèlas linhas ferroviarias LGV (Linhas à Granda Vitessa) e de linhas dedicadas afretament rapide à granda capacitada, e que se recampan encuei per unir sei fòrças e mielhs faire entendre sei votz, lei problematicas estent pertot lei memes.
L’oposicion despassarà adonc lo cadre locau per devenir europenca.
Nosautres, ciutadans e ciutadanas, associacions e movements de diferents Estats (Itàlia, França, Espanha) en lucha còntra lei projècts de LGV e de linhas dedicadas afretament rapid à granda capacitat
Constatam totei que :
- aquélei projècts constitan per lei territòris traversats un chaple ecologic, socio-economic e uman :
Destruccion de zònas naturalas e dei tèrras agricòlas, novèus corredors de noisenças e degradacions de l’environament amé fòrça pics negatius per lei ribairencs,
- aquelei projècts son incapables de se revirar en una participacion de la populacion dins la presa de decision. Denonciam l’opacitat amé la quala agissan lei govèrns e leis administracions fàcia au prefond desacòrdi sociau que suscitan, e lo mespretz dei arguments e dei proposicions dei ciutadans,
- la jusificacion officiala de la construccion d’aquélei novelas linhas se fach sistematicament sus deis ipotèsis de trafics e de rentabilitats socio-economicas faussas ansin qu’una sota-estimacion dei còsts de realisacion per mielhs « vendre » un projèct que l’utilitat reala es pas demontrada ; de nombrosas estudis an mis en evidéncia au contrari la non pertinéncia d’aquélei projècts en tèrme economics e sociaus (rapòrt Essig en Bretanha, Bermejo au País Basc Sud, Citec au País Basc Nòrd, Brossard 1998 e Pònts e Cauçadas 2003 en Ròse-Aups, quasèrns de l’observatòri tecnic de la Lion – Turin en Itàlia – organisma italian, ansin que lei rapòrts de la cort dei corts dei còmptes francesa e itàliana,
- la prioritat autrejada ai LGV se fach, amé un còst colossau, au dam dau trafic de proximitat e de la prioritat au mantèn e au desvolopament deis malhums ferroviarias existents, que son pas entrenuts, e pas optimisats per desvolopar un transpórt de afretament permettent d’aigar lei territòris e un servici public de transpòrt en comun acessidi en totei,
- la construccion dei LGV s’inscrich dins una recèrca perpetuala de creacion de grandas enfracostonas (subrestradas, agrandiment deis aeropòrts, super-pòrts…) e es contrari à la nocion de desvolopament duradís. Constatam l’espandida grandissenta dei transpòrts isalaires per lo capitalisme globalejat que larguejat pas un desvolopament locau uniforme, mai au contrari favorisa la concentracion anormau dei trafecs e dei produccions e de la delocalisacion sauvatge.
Nosautres demandam :
- à la Comission Europenca e au Parlament Europenc en tant que motors dei politicas dei transpòrts à mejana e longa distencia au niveu de l’Union Europenca, la dubertura d’una pensadissa sus l’assurdeta e la non-necessitat dei grandas enfracostonas (LGV, subrestradas, agrandiment deis aeropòrts, super-pòrts…) e una revision prefonda d’estrategia de l’UE relativa ai transpòrts europencs (TEN-T Trans Europe Networks- Transpòrts).
- Ai Govèrns de la França, de l’Itàlia e de l’Espanha l’arrèst immediat dei trabalhs e projècts de LGV per entamenar vertadierament un debat public unifòrme à nivèu europenc sus lo modèle de transpòrt, l’amenatjament dau territòri e de societat sosjacent à aqueu desvolopament desfrenats dei LGV.
Afiermam que dei solucions son à recercar dins :
- la regendrament, l’entreten e l’optimament dei votz existentas, qu’es la solucion alternativa la mai accetable d’un ponch de vista environala, e à un còst financièr ben mens que la construccion de novelas linhas, e que correspónd à la misa en òbra en França de l’article 1 de la lèi Grenelle Environament dau 3 d’aost de 2009 (solucion preconisada tanben per « lo libre blanca de Delors »).
- la descreissença dei transpòrts, liadas à una transformacion profonda dau modèle economic e sociau, en fasent especialament de la proximitat e relocalisacion de l’economica una prioritat,
- la resitucion en darrier recors de la capacitat de decision ai populacion dirèctament pertocadas, fondament d’una autentica democracia e autonomia locala fàcia à un modèle de desvolopament impausat.